La instal·lació presenta les reaccions de set adolescents davant La dona que plora que Picasso va pintar el 1937.
El quadre queda fora de camp, i només existeix a través de les seves paraules i les seves cares.
L’objectiu ha estat sostraure el quadre de la nostra mirada i quedar-nos amb la paraula en lloc de la icona; així s’imposa una visibilitat oral, sensible, crítica i profundament humana.